Més català

El debat lingüístic resorgeix aquests dies a causa de la nova llei del cinema de Catalunya impulsada pel Govern català. La llei en qüestió permet garantir la paritat en el món del cinema. Així, es preveu que el 50% de les còpies de les pel•lícules que es projectin a Catalunya hauran de ser en llengua catalana. Ja era hora!

Equilibrar l’oferta de films en català. Aquest és el principal objectiu que persegueix la llei del cinema. I és que ens trobem en una situació bastant patètica. A molts de nosaltres ens agradaria veure les estrenes cinematogràfiques en català. Però, una de dos: o el film no està doblat al català, o són escases les sales que projectin pel•lícules en la nostra llengua.

Som moltes les persones que aplaudim aquesta aposta del govern. Malgrat tot, també hi ha qui la rebutja. Els empresaris de les sales de cinema de Catalunya, per exemple, estan en contra de l’esmentada llei. Asseguren que la demanda en català només és d’un 21% i es mostren preocupats per la possibilitat de sortir-ne perjudicats. Senyors empresaris, no estan tenint en compte que la demanda és tant baixa pel fet de que l’oferta també és baixa!

Qui sí dóna suport a la llei és l’Acadèmia del Cinema Català. En paraules del seu president, Joel Joan, l’aposta del govern “és una gran notícia, per fi la co-oficialitat de la llengua arriba a les sales de cinema, tot i que, al meu parer, ho fa amb trenta anys de retard".

Fins sempre, Pepe Rubianes!

Avui és un diumenge trist. Un càncer de pulmó ha acabat amb la vida de l’actor Pepe Rubianes. Sens dubte una gran pèrdua. Gràcies per tots els somriures que ens has deixat!

Aquest és un dels tants bons moments que ens ha regalat:

L'AQUÍ, tanca la paradeta!

Aquesta setmana els lectors del diari gratuït Aquí hem tingut a les nostres mans l’últim exemplar. El rotatiu, que informava sobre tot el que succeeix al Camp de Tarragona, diu adéu després de dos anys i mig de publicacions diàries. Amb el tancament de l’Aquí, diem adéu també a tota la plantilla de periodistes que el tiraven endavant. Ara els hi toca buscar una nova feina. És la crua realitat.

Segons publicava divendres Reusdigital.cat, “la forta crisi econòmica i el descens dels ingressos publicitaris són la causa del tancament del rotatiu”. No fa gaire vam tenir una noticia semblant. A finals del mes passat, el diari gratuït Metro també tancava degut a la crisi econòmica. L’Aquí no és el primer diari que tanca, ni serà l’últim.

La informació a la televisió

Quina importància pren actualment la informació a la televisió espanyola? Si responem a aquesta pregunta de manera racional, i tenint en compte que la informació és fonamental i necessària per al procés comunicatiu, hauria de jugar el paper principal en les graelles de programació. No hem d’oblidar que la informació és essencial per a la societat perquè processa i genera el coneixement humà.

Aquest raonament formaria part de la teoria. Ara bé, a la pràctica observem que és ben diferent. Actualment, la gran majoria de la societat prefereix mirar altres tipus de programes en els quals la morbositat està assegurada. Per aquest motiu, es pot afirmar amb total certesa que a les graelles televisives el que predominen són els programes d’entreteniment, les sèries i els reality show.

Evidentment, i des de fa més de 50 anys, el gènere informatiu també està present en totes les graelles de programació i, com no pot ser d’una altra manera, segueix concentrant a milers i milers de persones davant de la televisió. Tot i que sembla que a la televisió només podem trobar programes d’entreteniment, últimament les cadenes estan donant un pes important als programes informatius en les seves graelles, potser per aconseguir captar més audiència.

En paraules del sociòleg Manuel Castells, “la informació, en el seu sentit més ampli, és a dir, com a comunicació del coneixement, ha estat fonamental en totes les societats”. I és que, totes les televisions, tant si són públiques o privades, grans o petites, locals o alternatives, sempre han de tenir espai garantit per a la informació.

Encomana el català!

"A la feina! Al carrer! Al cafè de l'amic Joan! La primera paraula, en català! Un bon dia o un què voldrà? Encomana el català!" Bona campanya la que ha engegat recentment la Generalitat per tal de fomentar l'ús social de la nostra llengua, el català.

Un 70,6% dels catalans canviem la llengua quan l'interlocutor parla en castellà, encara que la conversa s'hagi iniciat en català. Preocupant! Som nosaltres, els catalanoparlants, els que hem d'encomanar la nostra llengua. I quan parlem d'encomanar-la no ens referim a la vessant negativa que sovint li atribuïm a aquest verb. A part d'encomar-se malalties, també podem encomanar somriures, per exemple. Per tant, hem d'encomanar el català.

Són moltes les entitats socials que han donat suport al govern amb aquesta campanya que pretén influir en els nostres hàbits lingüístics. Moltes vegades, per educació, canviem el nostre idioma al dirigir-nos a una persona de diferent origen social o geogràfic. Però, si ens entenen, parlar amb elles en català no és res greu. És més, sovint són aquestes persones les que demanen que no canviem la nostra llengua quan ens dirigim a elles. De què els hi serveix a aquestes persones l'esforç que fan per aprendre el català si nosaltres mateixos no els ajudem?

Per la llengua! Encomana el català!