Els Pets, a l'Acampada Jove 2009

L'escenari principal de l'Acampada Jove, que se celebrarà els propers dies 16, 17 i 18 de juliol a Montblanc, acollirà un dels grups de pop rock català més reconeguts, Els Pets. Després de la suspensió de l'actuació de l'any passat d'Els Pets a l'Acampada Jove, en aquesta nova edició el grup de Constantí no faltarà a la cita musical per excel·lència dels Països Catalans. Concretament, la seva actuació es realitzarà la nit del dia 18.

Els Pets, un dels clàssics de l'Acampada Jove, no podien fallar dues vegades seguides a la cita. I menys, tenint en compte, que aquest any el grup de rock català està duent a terme la gira "Els Pets Fan Soroll". Amb la capacitat de reunir en un mateix concert diverses generacions, Els Pets són ja, després dels seus 24 anys d'història, un dels grups més importants del rock de casa nostra. Sens dubte, la d'Els Pets serà una de les actuacions estrella d'aquesta Acampada Jove 2009 que tindrà lloc en terres montblanquines.

La primera nit del festival

La Gossa Sorda i Strombers són els grups encarregats de donar el tret de sortida al festival políticomusical de referència als Països Catalans. En la primera nit del festival, actuaran també els grups Kayo Malayo, sonAson i Costo Rico.

El director de l’Acampada Jove, Gerard Coca, ha destacat “l’alt llistó amb el qual començarà el festival políticomusical de referència entre el jovent del país”. Coca assegura que es tracta “d’una aposta clara i directa pel foment de la música en català i dels grups d’aquí”. De fet, la totalitat dels grups que actuaran en la primera jornada del festival són dels Països Catalans.

Diada de Sant Jordi - Setmana Medieval de Montblanc

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.

..De la sang del drac brollà un rosser. Sant Jordi agafà la rosa més bonica i li entregà a la princesa...

"L'insubmergible"

Un dia com avui, ara fa 97 anys, es va enfonsar "l'insubmergible". El Titanic, el vaixell més gran del seu temps, era un dels tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line que pretenia dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX. Segons corrien les veus en aquell moment, era impossible que un vaixell com el Titanic s'enfonses.

El 10 d'abril de 1912, el famós vaixell va emprendre el seu viatge inaugural, que tenia el seu punt de sortida a Southampton (Gran Bretanya) i el seu destí a Nova York, on mai va arribar. Malgrat estar fabricat amb acer, el "barco de los sueños" no va sobreviure davant el xoc contra un iceberg i la nit del 14 al 15 d'abril de 1912 es va enfonsar. Van ser aproximadament 1500 persones les que van perdre la vida en aquest mític naufragi.

La cartilla de navegació

La naviliera del Titanic va desembarcar a tots els seus tripulants el mateix dia del naufragi, només per estalviar-se els seus sous. Tot mariner sempre ha de dur amb ell la seva cartilla de navegació i presentar-la cada vegada que embarca o desembarca d'un buc. I és precisament en la d'Alexander James on es demostra que la companyia propietària del transatlàntic, la White Star Line, va desembarcar a tots els seus tripulants en alta mar el mateix dia de l'enfonsament, sense saber si havien mort o seguien vius.

Segons el document, trobat després de 93 anys extraviat, Alexander va embarcar al vaixell als 36 anys com a Majordom de les cabines de Primera Classe. James va aconseguir salvar-se del naufragi en el bot salvavides número 13.

Tragèdia a Itàlia

Itàlia passa per uns moments durs. 207 morts, 17 persones sense identificar; 100 ferits greus i 15 desapareguts. Aquestes són les tràgiques xifres que ha deixat, de moment, el fort terratrèmol que va sacsejar ahir el centre d'Itàlia. A més, es calcula que unes 50.000 persones s'han quedat sense casa.

Segons podem llegir al diari Avui, fonts dels serveis d'emergència han assenyalat que des de que es va registrar el terratrèmol més fort dilluns, s'han captat 300 moviments tel·lúrics de diverses intensitats. Les sacsejades més fortes, de 3,6 i 4,7 graus a l'escala de Richter, s'han registrat avui a la ciutat de L'Aquila.

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, s'ha traslladat aquest matí fins a la zona afectada per actualitzar el balanç del sisme, que va assolir una magnitud de 6,3 graus. Berlusconi ha decretat l'estat d'emergència a tot Itàlia.

Montblanc acollirà l'Acampada Jove 2009!

Montblanc acollirà aquest any l'Acampda Jove 2009, el primer festival polític i musical dels Països Catalans organitzat per les JERC, per on passaran els grups més importants del panorama musical català. Segons un comunicat emès per les JERC, l'Acampada es durà a terme a Montblanc del 16 al 18 de juliol.

Després del pas del Senglar Rock per la vila, Montblanc recupera la celebració d'un important festival musical, per on cada any passen milers de joves. Fins ara l'Acampada Jove es feia a Sant Celoni, després del seu pas per Arbúcies. Ara arriba a Montblanc.

L'acte de presentació del festival es farà aquest dimecres, a les 12 del migdia, al saló de plena de l'Ajuntament. Hi seran presents Jordi Albalat, regidor de Cultura, Festes i Joventut de l’Ajuntament de Montblanc; Josep Andreu, alcalde de Montblanc i Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC.

http://www.radiomontblanc.cat/

Sens dubte, aquesta és una gran noticia per a tots els montblanquins i montblanquines! Ara només falta que torni el Senglar Rock un altre cop! ;)

Almenys 20 professionals de la informació resulten agredits pels Mossos d'Esquadra

Batalla campal entre estudiants i Mossos d'Esquadra. Aquest ha estat el resultat de la manifestació contra el desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona, ocupat des de feia quatre mesos per estudiants que es mostren contraris a l'aplicació del Pla Bolonya.

Tal com informa la noticia, "entre periodistes, fotògrafs i càmeres, almenys 20 professionals de la informació van resultar agredits pels Mossos d'Esquadra. Estaven treballant i anaven identificats. El Col·legi de Periodistes ha qualificat les agressions de totalment injustificades".

Què opineu de tot plegat?

L’ètica publicitària

Vivim en un món saturat de marques i productes, on la competència per sobreviure és molt dura. La publicitat exerceix una enorme influència en les persones. Posseeix una poderosa força de persuasió que influeix en l’actitud i en el comportament de la societat actual. El desig d’obtenir beneficis és massa fort i provoca conductes poc honestes. La falta d’ètica en el mercat es converteix en la falta d’ètica de la publicitat.

D’aquesta manera, es cau en la temptació d’utilitzar en els missatges publicitaris la denigració, l’exageració o l’omissió enganyoses, les mentides o imatges impactants que criden l’atenció i provoquen escàndol social. Segons el Consell Audiovisual de Catalunya, un 73,8% dels anuncis inciten a la violència i un 67,2% atempten contra la dignitat de les persones.

Per principi ètic, en la publicitat s’ha de comunicar la veritat als consumidors. No és acceptable com a finalitat de la publicitat induir a l’error al públic. Si bé és lícit promoure un producte mitjançant la publicitat, ajudant al públic a adonar-se que el necessita, no s’accepta la utilització dels missatges publicitaris per a crear necessitats artificials.

Tal com expressa el Codi d’Ètica Professional del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, l’activitat que exerceixen els professionals de la publicitat té la funció social de proporcionar informació al consumidor i al ciutadà, a fi que puguin orientar-se a l’hora d’adquirir productes, béns i serveis, i formar-se una opinió sobre els diferents agents socials. Per això, s’ha d’exercir la professió amb responsabilitat i respecte a la legalitat vigent i als valors, drets i principis reconeguts a la Constitució.

D’altra banda, hi ha persones com Ignasi Barrera, director d’art de l’agència Saeta Comunicació, que pensen que “el control publicitari no deixa de ser un concepte dictatorial”. “Si tinguéssim prou coneixement penso que no caldria control en res, ni en el tabac, ni en el beure, ni en res. Penso que el control és una cosa que ha de sortir de dintre de cada persona”, afegeix Barrera. Tot i que hi ha persones com l’Ignasi Barrera que pensin així, no és aquesta la realitat que predomina en la nostra societat, ja que no tothom té “prou coneixement” per actuar correctament.


La publicitat i el sexisme

Quan parlem de publicitat és inevitable parlar també de sexisme. L’article 3º de la Llei General de Publicitat indica que es considera publicidad il·lícita “la publicitat que atempti contra la dignitat o vulneri els valors o drets reconeguts en la constitució, especialment en referència a la infància, joventut o dona”. Per tant, la Llei ja diferencia a certs sector socials i tracta de protegir-los.


En el cas de la dona, el tractament que fa la publicitat es relaciona amb el tractament social que la dona ha experimentat al llarg dels anys. Isabel Sales, responsable de l’Institut Català de la Dona a Tarragona destaca tres estereotips de dones que ofereix la publicitat: “En la publicitat hi ha un model estereotipat de la dona objecte, la dona fregona, és a dir, la maruja, i després ara a començat a haver la dona executiva, l’emprenedora”.

De totes maneres, en els últims anys s’ha observat un canvi d’actitud. Fins fa poc es destacava a la dona com la persona encarregada de les feines de casa, preocupada per la seva llar i la maternitat. Però cada cop més els publicistes reconeixen la diversitat de rols que pot tenir una dona. També podem observar aquest canvi d’actitud en el cas de la dona objecte, és a dir, d’utilitzar a la dona com a objecte sexual per vendre.

Segons Ramon Vidiella, director de l’agència de publicitat Garamond de Tarragona i professor de la Universitat Rovira i Virgili, “fins fa relativament pocs anys s’utilitzava molt la dona objecte com a recurs fàcil per donar notorietat i vendre. Però avui totes les tendències sexuals estan utilitzades en diversos spots heterosexuals, homosexual, masculins o femenins”.

Allau publicitari
No hem d’oblidar que les persones rebem 3.000 missatges publicitaris al dia. Segons diversos estudis realitzats per experts, la gent opina que la publicitat és cada cop més creativa, però que cada vegada es més ignorada. És sorprenent com el 42.5% de les persones que treballen en publicitat no és capaç de recordar un anunci que hagi vist en les darreres vint-i-quatre hores. I només el 17% dels consumidors poden recordar una marca en particular.

Hi ha d’haver una reducció de missatges publicitaris? Hi ha d’haver un control per evitar actituds en contra de certs aspectes morals? És ètic reduir la llibertat d’expressió amb el control? Serien realment útils aquestes prohibicions?

Més català

El debat lingüístic resorgeix aquests dies a causa de la nova llei del cinema de Catalunya impulsada pel Govern català. La llei en qüestió permet garantir la paritat en el món del cinema. Així, es preveu que el 50% de les còpies de les pel•lícules que es projectin a Catalunya hauran de ser en llengua catalana. Ja era hora!

Equilibrar l’oferta de films en català. Aquest és el principal objectiu que persegueix la llei del cinema. I és que ens trobem en una situació bastant patètica. A molts de nosaltres ens agradaria veure les estrenes cinematogràfiques en català. Però, una de dos: o el film no està doblat al català, o són escases les sales que projectin pel•lícules en la nostra llengua.

Som moltes les persones que aplaudim aquesta aposta del govern. Malgrat tot, també hi ha qui la rebutja. Els empresaris de les sales de cinema de Catalunya, per exemple, estan en contra de l’esmentada llei. Asseguren que la demanda en català només és d’un 21% i es mostren preocupats per la possibilitat de sortir-ne perjudicats. Senyors empresaris, no estan tenint en compte que la demanda és tant baixa pel fet de que l’oferta també és baixa!

Qui sí dóna suport a la llei és l’Acadèmia del Cinema Català. En paraules del seu president, Joel Joan, l’aposta del govern “és una gran notícia, per fi la co-oficialitat de la llengua arriba a les sales de cinema, tot i que, al meu parer, ho fa amb trenta anys de retard".

Fins sempre, Pepe Rubianes!

Avui és un diumenge trist. Un càncer de pulmó ha acabat amb la vida de l’actor Pepe Rubianes. Sens dubte una gran pèrdua. Gràcies per tots els somriures que ens has deixat!

Aquest és un dels tants bons moments que ens ha regalat:

L'AQUÍ, tanca la paradeta!

Aquesta setmana els lectors del diari gratuït Aquí hem tingut a les nostres mans l’últim exemplar. El rotatiu, que informava sobre tot el que succeeix al Camp de Tarragona, diu adéu després de dos anys i mig de publicacions diàries. Amb el tancament de l’Aquí, diem adéu també a tota la plantilla de periodistes que el tiraven endavant. Ara els hi toca buscar una nova feina. És la crua realitat.

Segons publicava divendres Reusdigital.cat, “la forta crisi econòmica i el descens dels ingressos publicitaris són la causa del tancament del rotatiu”. No fa gaire vam tenir una noticia semblant. A finals del mes passat, el diari gratuït Metro també tancava degut a la crisi econòmica. L’Aquí no és el primer diari que tanca, ni serà l’últim.

La informació a la televisió

Quina importància pren actualment la informació a la televisió espanyola? Si responem a aquesta pregunta de manera racional, i tenint en compte que la informació és fonamental i necessària per al procés comunicatiu, hauria de jugar el paper principal en les graelles de programació. No hem d’oblidar que la informació és essencial per a la societat perquè processa i genera el coneixement humà.

Aquest raonament formaria part de la teoria. Ara bé, a la pràctica observem que és ben diferent. Actualment, la gran majoria de la societat prefereix mirar altres tipus de programes en els quals la morbositat està assegurada. Per aquest motiu, es pot afirmar amb total certesa que a les graelles televisives el que predominen són els programes d’entreteniment, les sèries i els reality show.

Evidentment, i des de fa més de 50 anys, el gènere informatiu també està present en totes les graelles de programació i, com no pot ser d’una altra manera, segueix concentrant a milers i milers de persones davant de la televisió. Tot i que sembla que a la televisió només podem trobar programes d’entreteniment, últimament les cadenes estan donant un pes important als programes informatius en les seves graelles, potser per aconseguir captar més audiència.

En paraules del sociòleg Manuel Castells, “la informació, en el seu sentit més ampli, és a dir, com a comunicació del coneixement, ha estat fonamental en totes les societats”. I és que, totes les televisions, tant si són públiques o privades, grans o petites, locals o alternatives, sempre han de tenir espai garantit per a la informació.

Encomana el català!

"A la feina! Al carrer! Al cafè de l'amic Joan! La primera paraula, en català! Un bon dia o un què voldrà? Encomana el català!" Bona campanya la que ha engegat recentment la Generalitat per tal de fomentar l'ús social de la nostra llengua, el català.

Un 70,6% dels catalans canviem la llengua quan l'interlocutor parla en castellà, encara que la conversa s'hagi iniciat en català. Preocupant! Som nosaltres, els catalanoparlants, els que hem d'encomanar la nostra llengua. I quan parlem d'encomanar-la no ens referim a la vessant negativa que sovint li atribuïm a aquest verb. A part d'encomar-se malalties, també podem encomanar somriures, per exemple. Per tant, hem d'encomanar el català.

Són moltes les entitats socials que han donat suport al govern amb aquesta campanya que pretén influir en els nostres hàbits lingüístics. Moltes vegades, per educació, canviem el nostre idioma al dirigir-nos a una persona de diferent origen social o geogràfic. Però, si ens entenen, parlar amb elles en català no és res greu. És més, sovint són aquestes persones les que demanen que no canviem la nostra llengua quan ens dirigim a elles. De què els hi serveix a aquestes persones l'esforç que fan per aprendre el català si nosaltres mateixos no els ajudem?

Per la llengua! Encomana el català!